Channel 
Contributing $ 11
Recompensa "La solidària"
- Agraïment a la pàgina web, XXSS i al plafó commemoratiu de la campanya
Aportar desgrava: Calculadora fiscal
> 08 Co-financiers
About this project
Tornem la vinya allà on n'era protagonista. Vinculem el territori i les persones que l'habiten. ARRELEM A COLLSEROLA
Show list of needs
Task
|
Minimum | Optimum |
|---|---|---|
|
Treballs de sòl
Consistents en feines amb maquinària pesada per a la recuperació de l’estructura del sòl després d’anys d’un cultiu perenne permanent. Aquestes pràctiques permeten reestructurar i airejar el sòl, trencar soles de treball i terrossos i re-anivellar el terreny. Finalitzen amb una feina en poca profunditat per fer un bon airejament del sòl, incorporar matèria orgànica i consolidar, d’aquesta manera, un llit de creixement radicular òptim per a la nova plantació.
|
$ 842 | |
|
Feines de formació dels ceps
El cep (Vitis vinífera) és una planta caducifòlia que, cultivada, es treballa en dues parts: l’estructura permanent (fusta que es manté cada any) i l’estructura anual (fusta de producció que es poda i renova cada any). A aquesta estructura anual és on hi creixen els gotims de raïm.
Les feines de formació del cep a l’estructura permanent de la planta són prioritàries per garantir una vida llarga a la planta. En les tasques de formació el que es pretén és construir una arquitectura vegetativa permanent que permeti fluxos òptims de saba, un creixement ordenat del cep i una bona disposició espacial de les estructures fructificatives anuals (sarments productius).
|
$ 1,789 | |
|
Comiso de GOTEO i transferència bancaria
Comissions i despeses de la plataforma per aconseguir l'objectiu mínim
|
$ 953 | |
|
Arrencada de les parcel•les velles
Per a poder renovar la finca amb les noves plantacions cal, en primer lloc, procedir amb l’arrencada de les varietat plantades. Unes varietats foranies i envellides prematurament degut a una mala elecció del marc de plantació i un maneig molt intensiu. Aquesta arrencarà es fa en 2 fases que s’han d’esdevenir en poques setmanes una de l’altra. La primera consiteix en eliminar la major part de l’estructura permanent de la planta. Aquesta ha de tenir lloc en moment de parada vegetativa de la planta, quan circula poca saba (tardor- hivern). La segona fase, l’arrencada de la part radicular, ha de tenir lloc abans de l’inici de la primavera, abans de que la planta comenci a “moure”. Un cop la planta ha iniciat el cicle anual de creixement es complica molt la feina d’arrencada.
Per aquesta arrencada cal llogar maquinària de gran tonatge doncs l’arrel del cep és una arrel molt profunda i amb molta tendència al rebrot. Si no s’arrenca totalment és molt fàcil que aquell mateix any o l’any següent rebroti i això dificultaria l’arrelament de la nova plantació.
|
$ 3,684 | |
|
Feines anuals manteniment
Un cop instaurada la nova plantació és vital dur a terme una sèrie de tasques per a la que aquesta es desenvolupi correctament: Algunes de les tasques prioritàries són:
En cas d’any de sequera (sovint en el nostre clima mediterrani i cada cop més usuals amb la problemàtica del canvi climàtic) garantir les necessitats hídriques mínimes de la planta a través del reg. A Can Calopa no es disposa d’aigua de pou o bassa i aquesta aportació hídrica s’ha de fer cep a cep amb una petita cisterna al tractor. Aquesta manera de gestionar el reg, però, ens permet fer-lo molt més eficient.
Gestionar la coberta vegetal. El cep és una planta de tendències radiculars profundes, però en estadis inicials de creixement s’ha d’evitar la competència hídrica per part de la coberta vegetal. Com que a Can Calopa es practica el cultiu ecològic l’única manera de gestionar aquesta coberta vegetal és per mètodes mecànics (l’escarda, desbrossar, passart l’eixada...)
En les finques que s’estan preparant per a la plantació cal fer tasques de seguiment i retirada dels rebrots d’antics ceps i plantes bulboses d’arrels competidores com el fonoll o les malves. Mantenint aquests rebrots i plantes indicadores a ratlla facilitem que, en el moment de la plantació, el llit de plantació estigui en un condicions òptimes.
A aquestes parcel·les, a més a més, cal fer aportacions de matèria orgànica per a poder ser incorporada el sòl i així millorar-ne l’estructura química i física. Aquesta aportació de matèria orgànica es fa manualment per evitar el pas de vehicles per la parcel·la (que compactarien el sòl).
|
$ 3,158 | |
|
Feines addicionals
Altres feines necessàries per al bon desenvolupament de les noves plantacions són:
Manteniment de la flora indicadora i mel·lífera dels marges: A través d’una gestió de coberta vegetal i individus s’aconsegueix millorar la biodiversitat de la finca cosa que fa al microescosistema més resilient i resistent a plagues o malalties. Una bon reservori de flora auxiliar permet l’establiment de microfauna de suport durant una temporada més llarga de l’any (inclús tot l’any) i en major quantitat.
Manteniment de la tanca perimetral: Un dels principals maldecaps de la producció agrària a la finca de Can Calopa de Dalt és la intensa pressió del porc senglar, espècie considerada plaga a Collserola. Els moments claus del cicle de la vinya, coincideixen amb els moments claus del cicle vital del porc senglar. De gener a Abril és l’època de cria del porc, època que coincideix amb la brotació de la vinya.
Cap a finals d’estiu i inicis de la tardor, quan el raïm comença a madurar, és quan hi ha menys disponibilitat d’aliment al bosc (més en anys de sequera) i quan el nombre d’individus és més alt (desalletament de les cries i expulsió del grup).
|
$ 7,473 | |
|
Comiso de GOTEO i transferència bancaria
Comissions i despeses de la plataforma per aconseguir l'objectiu òptim.
|
$ 434 |
Infrastructure
|
Minimum | Optimum |
|---|---|---|
|
Plantació de la vinya
Les plantacions de les diferents parcel·les són els moments claus d’aquest projecte. Consisteixen en la plantació dels peus americans (la part radicular de la planta) que, al cap d’un any, seran empeltats amb la varietat desitjada. Quan parlem de plantació parlem d’aquestes dues fases, la plantació dels peus i l’empelt de les varietats.
Tant per la plantació com per l’empelt es faran servir tècniques manuals i artesanals, plantant i empeltant els ceps un a un.
|
$ 5,579 | |
|
Instal·lació del sistema d’emparrat
L’estructura d’emparrat és un element fonamental en una finca de vinya productiva. Existeixen dos grans maneres de gestionar el creixement del cep: “en vas” i “emparrat”. Cadascún d’ells amb diverses modalitats i escoles en funció del terroir, les practiques agro-culturals o la pròpia varietat.
El sistema d’emparrat consta de l’estructura que permetra endreçar el creixement de la planta i optimitzar-ne la productivitat. A més a més, les estructures en emparrat faciliten l’ergonomia i maneig de la majoria de tasques del cultiu (poda, collita, treball de sòl...)
Una estructura d’emparrat consisteix en uns filats longitudinals d’acer sostinguts per una sèrie de pals de fusta enterrats uns 60cm en el sòl. Aquests filats longitudinals es poden moure verticalment pels pals acompanyant el creixement de la planta i per això es necessita tot un sistema de ganxos i tensors també d’acer que puguin sostenir tota la tensió i pes que se’ls aplica.
|
$ 1,368 | |
| Total | $ 17,373 | $ 25,280 |
Necessary
Supplemental
General information
D'ON VENIM
La masia Can Calopa de Dalt és una de les més de 150 masies que hi ha escampades a la serra de Collserola que, amb més de 4 segles d’història, és avui en dia un testimoni viu del passat agrícola de la ciutat de Barcelona. La vinya havia estat un dels cultius tradicionals de la zona, protagonista de l’entorn socioeconòmic del territori, fins a principis del segle XX, quan es va iniciar el seu retrocés amb l’arribada de la fil·loxera. Amb la industrialització, i la conseqüent proliferació de fàbriques i polígons industrials a l’àrea metropolitana, el procés urbanitzador del territori va suposar el retrocés definitiu de la vinya i la pèrdua dels camps de cultiu que quedaven encara a la serra. En l’actualitat, només el 2% del territori de Collserola és d’ús agrícola, quan al 1950 conformava el 21’5% del territori. La vinya suposa, només, el 0,05%.
Amb l’objectiu de recuperar la vinya a Collserola, l’any 2001 l’Ajuntament de Barcelona plantava, a la finca de Can Calopa, 3,5 hectàrees de ceps de varietats mediterrànies, per tal d’elaborar un vi únic i representatiu de la ciutat. L’any 2010, L’Olivera va entrar a formar part d’aquest projecte amb l’objectiu de transformar-lo en un projecte d’agricultura social, sostenible a llarg termini i amb un enfoc productiu. Un projecte que actualment genera oportunitats laborals per a gairebé una vintena de joves amb dificultats i en risc d’exclusió que viuen i treballen a la finca. És des de la Masia Can Calopa d’on en surt l'únic vi que actualment es produeix a la ciutat: el Vinyes de Barcelona
ON ANEM
Des de L’Olivera sabem que és necessari fer un pas més en el camí. Ens cal empènyer el projecte, i fer-ho tant a nivell agrícola com productiu.
Des del punt de vista agrícola, cal substituir els ceps existents per varietats autòctones, lligades a l’entorn i que s’adaptin a les condicions frescals de la finca. Si volem recuperar el vi autòcton i aconseguir una vinya sostenible a llarg termini, cal replantejar tot el cultiu existent i replantar part de la vinya. Un procés, que ja vam iniciar l’any 2020 amb la substitució i plantació d’una de les parcel·les (de 0,4 hectàrees) i que ara cal continuar en una nova parcel·la d'1 hectàrea fins a arribar a replantar les 3,5 hectàrees de Can Calopa. I fer-ho, evidentment, seguint els criteris del cultiu ecològic.
Ens cal, així, un impuls per consolidar les 0,4 hectàrees de vinya nova que des de L’Olivera vam començar a plantar l’any 2020 i afrontar la plantació d’una hectàrea més que iniciarem aquest 2021. Dos motius ens hi empenyen:
-
El primer, garantir que Can Calopa pugui continuar sent un projecte agrícola i social a la ciutat de Barcelona, arrelat al territori i que contribueix a la transformació agroecològica del parc de Collserola, així com a la preservació del paisatge i del patrimoni històric.
-
El segon, donar continuïtat a l’aposta per l’Economia Social i Solidària, per aquest model agrari que lliga el territori i les persones en un projecte productiu sostenible. Replantar la finca de Can Calopa representa la consolidació del nostre projecte que es conforma de paisatge i persones, de territori i inclusió.
Perquè creiem en la sobirania alimentaria, perquè volem continuar reivindicant l’activitat agrícola lligada a les grans ciutats, perquè volem potenciar l’economia social i solidària i perquè volem arrelar encara més a Collserola, engeguem la campanya PLANTEM UN CEP A BARCELONA.
Main features and goals of the crowdfunding campaign
El projecte de replantació de la vinya de Can Calopa es basa en 4 plantejaments:
- PLANTEJAMENT AGRARI I PRODUCTIU: FER PRODUCTIVA LA FINCA
La nova plantació ha de complir amb criteris formatius i agronòmics actuals. Plantar varietats adaptades al terrer de la finca i augmentar la producció de matèria primera i la transformació sostenible d'aquesta. Preservar el paisatge agrícola de la finca augmentant-ne la biodiversitat.
- PLANTEJAMENT SOCIAL I COOPERATIU: GENERAR LLOCS DE TREBALL EN L'ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA
Amb l'enfortiment del projecte productiu i agrícola, podem continuar generant llocs de treball per a persones vulnerables i/o en risc d'exclusió social. Un dels nostres principals objectius és poder oferir oportunitats laborals i formatives enriquidores, que acosten el món rural i el territori. I fer-ho, donant continuitat al model cooperatiu de L'Olivera, que posa en el centre les persones.
- PLANTEJAMENT TERRITORIAL I DE L'ENTORN.: CONTRIBUIR A LA TRANSFORMACIÓ AGROECOLÒGICA DE COLLSEROLA
Recuperar la vinya com a cultiu tradicional i, en concret, amb varietats locals, contribueix a recuperar el mosaic paisagístic de Collserola. Volem respectar el territori i el nostre entorn, fent-lo més sostenible i conscient amb el medi ambient i plantejant models productius agrícolesen entorns periurbans. Optem per l'agroecologia com a model per a un sistema alimentari lligat a l'origen.
- PLANTEJAMENT DIVULGATIU I FORMATIU: ESDEVENIR UN ESPAI DE DIVULGACIÓ DE L'AGROECOLOGIA A BARCELONA
Crear un espai de treball agrícola on s'apropi la cultura rural i l'agroecologia a la població urbana. Fer de Can Calopa un espai de divulgació de l'alimentació sostenible i dels valors de l'Economia Social i Solidària, obert a la ciutadania.
Why this is important
La nova plantació de vinya a la finca de Can Calopa no és més que la continuïtat als reptes que ens mouen cada dia com a projecte cooperatiu i social. Ens mou la intuïció, la que ens diu que el nostre paisatge periurbà ens amaga la possibilitat de fer vins i olis singulars i fer-ho amb un projecte d’agricultura social a escala humana on el fet econòmic i el social vagin de la mà. Ens mou aquest intent de viure amb una visió transversal que faci compatible la inclusió social amb l’elaboració de productes d’origen i d’alta qualitat.
Fer-ho, a més, en un entorn periurbà, en anima a seguir creient en el futur d’aquests espais on els models agrícoles i productius plantegen molts interrogants. Ens sentim identificades amb aquest concepte ampli de l’agricultura, que incorpora funcions i valors diversos (qualitat dels aliments, acció social, desenvolupament local, valor cultural, gastronòmic...) i volem ser corresponsables d’una societat responsable.
Tenim el compromís d’habitar el paisatge i construir col·lectivament un present i un futur acollidors. Arrelem al món rural des d’una visió optimista: creiem en una món (rural) viu que genera oportunitats i en un sector primari que propicia el creixement equilibrat d’una societat en termes econòmics, socials i demogràfics.
Tot això, perquè creiem en els aliments com a ambaixadors d’un paisatge (natural i humà) i com a base per a una cultura alimentària lligada a l’origen. Aliments que traslladin també valors culturals: aquells que els lliguen a una identitat, que ens parlen d’una manera de fer i de ser, que ens expressen la singularitat del lloc d’on provenen. Aliments que ens ajuden a comprendre que ser conscients i sobirans amb els nostres gestos quotidians té una relació directa amb el món que volem, el territori que estimem i el futur que dibuixem.
Utopia, realitat, fidelitat i resiliència
Al capdavant de la finca de Can Calopa hi ha la trajectòria de més de 40 anys del projecte cooperatiu de L'Olivera, un projecte que es viu en dos paisatges: el rural, a Vallbona de les Monges, a la Catalunya interior de secà, i l’urbà, a la masia Can Calopa de Dalt, al Parc Natural de Collserola, a Barcelona. Dues experiències, dues trajectòries i dues aproximacions compartides.
Des del 1974, a L’Olivera cultivem vinyes i oliveres i elaborem vins i olis ecològics incorporant persones amb dificultats en tot el procés, posant les nostres capacitats al servei d’un projecte comú.
Vam començar aquesta aventura l’any 1974 a Vallbona de les Monges, quan un grup de persones s’instal·len al poble amb la idea de crear una comunitat de vida i treball que, d’una banda, integrés persones amb dificultats, especialment aquelles en situacions socials més desfavorides i, de l’altra, plantegés una sortida econòmica productiva a partir dels propis valors de la zona.
Aquesta experiència alternativa, socialitzadora i carregada d’utopia buscava fórmules de vida i treball humanitzadores, integradores i, en certa manera, dissidents del desenvolupament urbà i industrial. Es tractava d’un projecte col·lectiu en l’àmbit rural, alineat amb altres experiències que succeïen en diversos llocs d’Europa. El que actualment es coneix com Economia Social i Solidària.
L’eix social està en el nucli del projecte productiu, mitjançant un projecte a escala humana que posa en el centre les persones. El nostre repte ha estat sempre fer productes que parteixin de l’herència agrària i que siguin el reflex de la seva terra i de la seva gent.
Al 2010, i gràcies a un acord amb l'Ajuntament de Barcelona, L’Olivera suma al seu projecte la finca de Can Calopa, reproduint el projecte d’agricultura social endegat a Vallbona per generar oportunitats d’inclusió per a joves amb necessitats especials.
Actualment, L’Olivera és un projecte col·lectiu i tossut, format per més de 60 persones que construïm, dia a dia, el món que volem viure.
Social commitment
Agrorural development
A L’Olivera estem compromeses amb el desenvolupament sostenible des dels inicis de la nostra història com a projecte, entenent el desenvolupament sostenible en el sentit més ampli: ambientalment, socialment, econòmicament i culturalment. Els ODS expliciten aquest ampli concepte de desenvolupament sostenible en el qual treballem des de fa més de 40 anys.
El nostre projecte s’alinea amb els valors i les metes que plantegen els ODS, posant l’èmfasi en els següents:
ODS 11: CIUTATS I COMUNITATS SOSTENIBLES
El projecte de L’Olivera a Can Calopa, en la seva essència, és una aposta per mantenir els ecosistemes agrícoles en l’àmbit urbà, construint una experiència productiva sostenible, medioambientalment i econòmicament, que combina qualitat dels productes amb inclusió social i respecte al medi ambient. Amb la recuperació de la vinya a Collserola, sumem un gra de sorra més en aquesta nova mirada a les ciutats, fent compatible espais verds amb agricultura productiva, creant i generant recursos a partir dels propis valors de la zona i tot plegat, amb una mirada irrenunciable a l’ús eficient dels recursos naturals, la seguretat alimentària i la protecció del patrimoni cultural i natural.
ODS 12: PRODUCCIÓ I CONSUM RESPONSABLES
Apostem, des dels inicis, per una producció ecològica a partir dels recursos propis de la nostra zona al servei d’un projecte agrícola que posa en valor el paisatge. Fem una gestió sostenible i un ús eficient dels recursos naturals, treballant la terra i elaborant el vi amb criteris de racionalitat i respecte per aquests recursos, sense ús de químics i treballant per reduir els residus i minimitzar els efectes al medi ambient.
Alhora, promovem un consum responsable, que posi en valor no només els valors ambientals, sinó també la proximitat i el seu impacte social. Promovem també un turisme responsable al voltant del món del vi i l’activitat agrícola, que potencia la cultura i els productes locals.
ODS 8: TREBALL DECENT I CREIXEMENT ECONÒMIC
Ens identifica especialment aquest ODS i la seva definició: “un creixement econòmic inclusiu i sostingut pot impulsar el progrés, crear llocs de treball decents per a totes i millorar els estàndards de vida”. De fet, l’eix social està en l’ADN de L’Olivera, que des dels inicis es planteja com un espai inclusiu, que posa la vida al centre i genera oportunitats per a persones en risc d’exclusió social. Ens alineem amb la meta 8.5 d’aquest ODS que planteja aconseguir el treball decent per a totes les dones i homes, inclosos els joves i les persones amb discapacitat, així com la igualtat de remuneració per la feina d’igual valor. Per això, el projecte de plantació de vinya a Can Calopa posa en el centre la creació de més llocs de treball per a persones amb discapacitat o en risc d’exclusió social, un element que és la raó de ser de L’Olivera.
Sustainable Development Goals
-
Decent Work and Economic Growth
Sustainable economic growth will require societies to create the conditions that allow people to have quality jobs.
-
Sustainable Cities and Communities
There needs to be a future in which cities provide opportunities for all, with access to basic services, energy, housing, transportation and more.
-
Responsible Production and Consumption
Responsible Production and Consumption